Blog

La desconnexió de tu mateix

imatge de somnis

Estava escoltant una reflexió d’una mestra iogui que demanava als assistents sobre la seva ànima… si creien que en tenien, com se la imaginaven, a on la podien trobar… al més pur estil socràtic, preguntes de reflexió de diverses respostes més o menys profundes…Si em demaneu si crec que tenim ànima, essència, esperit, vida interior, intuïció o qualsevol altre concepte que pugui ser més o menys sinònim… us diré que si! Crec que tenim ànima… i me la imagino com un res material, sense pes, transparent, instal·lat en les nostres parets interiors, sota la nostra pell… és quelcom energètica… que no es veu però que es nota…per tant, totalment lícit els que hi creuen com el que no… però jo vaig per la banda dels que si…

Tots quan naixem som essència pura i aquest fet ens connecta amb altres dimensions no físiques… us heu plantejat l’origen  dels terrors infantils? O què ens passa exactament quan als voltant dels 6 o 7 anys perdem la innocència? O per què a l’arribar a l’adolescència s’obre la caixa de Pandora i la rebel·lia?

Les pors infantils poden ser degut a molts factors, evidentment, però n’hi ha un de ben curiós… el món extrasensorial…, les ànimes pures hi tenen accés directe perquè la raó encara no és el director de la seva vida… simplement com  per a pensar-hi… on portem la nostra ànima en aquests moments? Sort d’alguns ninos de pelutxo inseparables…

Quan perdem la innocència és obrir els ulls a la realitat, en el seu pas ens  n’adonem de que tot un món d’il·lusió infantil s’ensorra, sentim la mentida dels nostres pares i familiars… però com pot ser que picant a un tros de fusta ens portin regals????? Un engany molt humà i ben intencionat, però en paral·lel perdre el filtre de ser nen i nena, obre una mirada més profunda a la real realitat… en aquest moment els possibles amics invisibles, els nostres àngels de la guarda invisibles semblen abandonar-nos…i ens sentim perduts… començar la primària en el cicle inicial pot ser més del que sembla a nivell emocional…. on queda la nostra ànima ens aquest traspàs?

I l’adolescència? Tots som resultats de la suma de les influències de totes les persones              que passen per les nostres vides, comencem pels pares, la família, els mestres, els veïns, els companys d’escola… i també l’inconscient col·lectiu, una espècie de drop box que viu de forma invisible sobre els nostres caps i que amb fils invisibles ens va uniformant, normalitzant i educant en una moral raonada i estructurada i no se fins a quin punt sentida.

Llavors l’adolescent obre els ulls en 360 graus i s’adona de que el món és paradoxal, que potser està començar a pensar, sentir i fer coses que li han presentat que són bones i interessants… però que al despertar-se el sentit crític s’adonen de que són coses que no tenen res a veure amb la seva ànima, amb la seva essència… quants fills pretenen ser grans jugadors de futbol per a ser acceptats per als seus pares futbolistes? Per posar un exemple… O quants fracassos escolars poden ser resultat d’una desestructuració personal perquè t’adones de que el que vius no té el sentit que  realment necessites, sabent que no tens ni idea del que realment necessites?  Per què no tots  som un Justin Bieber ni una Camila Cabello… on viu l’essència en aquests moments?

Però si seguim en aquesta línia, podem pensar en quantes persones que han arribat a l’edat madura, i tenen una vida estructurada, fins i tot “feliç” i de cop i volta, donen un gir bestial a la mateixa  que ningú o molts no poden entendre…

I aquí pot venir la nostra aportació… potser han escoltat tant tot el que venia de fora, potser han escoltat tant la pròpia ràdio tòxica que aquest fet els hi ha fet emmudir la seva essència interior… en aquest punt tots hi som per compartir i conviure… el problema és quan la persona es viu des de fora cap a dins, i s’oblida que s’ha de començar de dins cap enfora, i que els altres t’acompanyen de diferents formes al llarg de la nostra vida, però que la teva vida sols tu la pots viure… per aquest motiu, el teu estil de vida, ha de ser fidel al que la teva ànima et diu i sovint no escoltem… Escoltar la nostra veu interior no és un fet reservat per a quatre il·luminats, tothom la té… penso per exemple quan em parla la meva intuïció, crec que mai s’ha equivocat en el que em deia…però no puc dir el mateix quan he escoltat en excés el que em deixa la meva ràdio interior, masses emissores i algunes ni meves…

Escoltar-nos és més simple del que sembla… els ingredients podrien ser per exemple aquests:

  • Una mica de temps per a poder dedicar-nos a nosaltres mateixos.
  • Intentar connectar amb els nostres talents, què és el que m’agrada fer i se’m dóna bé de fer?
  • Quins són els meus punts de millora i quins no cal que tinguin un treball preferent?
  • Saber la diferència entre cuidar-te i pensar que t’has de cuidar.
  • Quan eduquis als teus fills, no fer-ho des de la pròpia experiència, ells no són una pròtesis teva, intenta fer-ho des del saber qui són, què pensen, què senten… i llavors fes de guia model per ajudar-los a trobar el seu veritable camí; no és necessari que continuïn el teu per més bé que estigui, ells tenen de viure la seva pròpia experiència vital, sense haver de ser acceptats de forma condicional.
  • Aprèn a valorar la simplicitat, a deixar de confondre entre el que desitges i necessites, tenim molt més del que necessitem, sovint necessitem necessitar per omplir buits emocionals que no sabem omplir des de la connexió amb l’ànima.
  • Escolta la música de la natura, és pura i harmònica, la Shakira canta molt bé des de la ràdio del cotxe, però s’han de trobar moments de tot.
  • Estima’t sense condicions i estima d’aquesta forma, sense esperar un intercanvi d’afectes perquè tu fas i l’altre adquireix un deute emocional o, al revés, connectar-te a la culpa del deute per que l’altre t’ha fet i t’ha donat….l’amor no és compra.
  • Somia quan dormis i somia despert per connectar-te amb les teves il·lusions… sovint les il·lusions són petites pistes que t’ajuden a veure el camí que has de construir… si l’has de construir, si vas per un camí que ja està fet, pots equivocar-te, tothom té el seu…
  • Obre els ulls de bon matí amb l’agraïment d’estar viu, viu el dia com si fos el primer i l’últim al mateix temps, i ves a dormir tancant els ulls amb la satisfacció del tros de camí fet.
  • Escull els teus companys de viatge,” el diga’m amb qui vas i et diré qui ets…” sovint les afinitats són el reforç que necessites per ser tu mateix i mateixa… ser tu mateix és una forma directe de connectar amb la teva ànima… qui es connecta de veritat no ha de convèncer ni ha demostrar res, viu i deixa viure… no li cal seguidors ni aplaudiments, la nostra ànima no viu de premis, viu d’emocions construïdes en positiu.

I escolta, si un cop arribat  a aquesta alçada d’escrit, t’has emocionat d’alguna forma… crec que és perquè crec que les nostres essències s’han posat en contacte… sense tecnologies pel mig… d’energia a energia… si no s’ha mogut res, no passa res, en la nostra realitat la diversitat és la única veritat… És important dedicar-te temps a tu mateix, dedicar temps a les persones que estimes, dedicar temps a les coses que fas i estimes… tot plegat t’ajudarà a sentir viva la teva essència… i a ser coherent amb els seus batecs… ànims si vols ho pots fer, i si ho fas t’adonaràs de que ho estàs aconseguint… Accepta’m aquesta reflexió…i sigues feliç vivint la teva resposta….

Albert Bover (Psicòleg)

El meu fill necessita fer logopèdia ?

 

LOGO VI

Algunes de les pistes que ens poden ajudar a decidir-nos són:

  • Educació infantil (3-6 anys)
  • Comença a parlar més tard (passat els 18 mesos).
  • Sol utilitzar el gest per comunicar-se.
  • La seva parla no és intel·ligible.
  • No es percep un augment significatiu de vocabulari.
  • No fa preguntes sobre les coses.
  • No manifesta interès ni curiositat per aprendre paraules noves.
  • És molt poc comunicatiu, tendeix a l’aïllament social.

 

  • Educació primària (6-12 anys)
  • Quan parla, omet part de les paraules.
  • Té dificultats per repetir i recordar enunciats llargs.
  • Comet errors per connectar les frases o per conjugar verbs.
  • Presenta dificultats per llegir una paraula no coneguda.
  • Utilitza sovint mots genèrics per parlar, evitant especificar.
  • Té dificultats en la lectura i escriptura.
  • La correcció directa de faltes d’ortografia les fa amb dificultat.

Davant de qualsevol signe d’alerta esmentat anteriorment, és important anar al logopeda com més aviat millor, ja que una detecció precoç  permet fer una intervenció primerenca i minimitzar les repercussions socials, escolars i individuals.

Vols preguntar-me pel teu cas?

Demana’m hora al 687 19 69 03 o bé, escriu un correu electrònic a aidalogo.93@gmail.com

Aida Boeta Marginet                                                                                                            Logopeda, col·legiada 08/4121

Energía Vital y Salud !!

La energía Vital, también conocida como «Chi» en la medicina tradicional china o «Prana» en la medicina ayurdévica, se refiere a la energía que fluye a través del cuerpo y es esencial para la buena salud y el bienestar, siendo necesaria para mantener el equilibrio y la armonía en el cuerpo y la mente. Un flujo adecuado de energia vital es esencial para mantener la salud y prevenir enfermedades.

Hay muchas maneras de mejorar la energía vital, como hacer ejercicio regularmente, llevar una dieta equilibrada y variada, reducir el estrés y descansar adecuadamente. Con el yoga, las técnicas específicas de respiración, relajación y meditación canalizamos el flujo del Prana mejorando la salud física y mental.

Si sientes que tienes baja energia, a menudo alteraciones emocionales, como podría ser irritabilidad, mal humor, trastornos de sueño …. o estás enfermo con frecuencia, podemos ayudarte desde varios enfoques energéticos para armonizar tu cuerpo/mente.

LOGOPÈDIA I PARLA

LOGOPEDIA XX

Quan parlem de logopèdia, el primer pensament que tenim és que l’infant que hi va, és perquè no parla bé.

Però el cert, és que el logopeda treballa altres aspectes, com ara la PARLA.

PARLA

Exteriorització del llenguatge oral, mitjançant la parla es caracteritza perquè li calen unes condicions necessàries, com ara: maduresa perceptiva, neurològica i fisiològica.

Els trastorns de la parla, que poden ser temporals o permanents en l’individu, poden ser:

  • Alteracions de la veu: es poden donar en qualsevol de les qualitats del so, és a dir, en la intensitat, el to, el timbre i la durada. Les causes principals són:
    • Pòlips i nòduls
    • Respiració vocal
    • Mal ús de l’acte de parlar
    • Alteracions auditives

 

  • Alteracions de l’articulació: producció incorrecta d’algun so fonètic.
    • Dislàlies: alteració de l’articulació dels fonemes que provoca omissions, substitucions i/o distorsions. Pot afectar a un únic fonema o un grup de fonemes.
    • Diglòssia: alteració de l’articulació dels fonemes que provoca omissions, substitucions i/o distorsions. Són conseqüència d’alguna lesió física o malformació congènita

 

  • Alteracions de la fluïdesa verbal:
    • Taquilàlia: parla excessivament ràpida
    • Disfèmia: tartamudesa o quequesa

 

  • Alteracions del desenvolupament del llenguatge oral: fan referència als aspectes semàntics i pragmàtics del llenguatge.
    • Retard simple o lleu del llenguatge: alteració que es manifesta amb un desfasament entre l’elaboració del llenguatge de l’infant i la resta d’infants de la seva edat.
    • Disfàsia: afecta globalment tota l’expressió. Elaboració de frases simples i curtes, vocabulari pobre.
    • Afàsia: alteració del desenvolupament del llenguatge que afecta globalment tota l’expressió.
    • Mutisme: absència de llenguatge a posteriori.

 

Per poder treballar les dificultats, el logopeda realitza una valoració diagnòstica i dissenya un programa d’objectius d’actuació segons l’alteració que presenti aquella persona.

És important tenir en compte, que per poder veure l’evolució i la generalització d’aquest aprenentatge cal que hi hagi un treball multidisciplinari entre la família, el centre i l’escola.

Aida Boeta Marginet                                                                                                            Logopeda, col·legiada 08/4121

Despertar una nova consciència espiritual !

beautiful beauty blue bright

Estem vivint uns dies extraordinaris en les nostres vides… molt probablement no havia passat mai en la història de la humanitat… estàvem preocupats per com seria la tercera guerra mundial i ens la imaginàvem a l’estil de les anteriors…. però en aquesta ocasió els fronts no estan dibuixats per països diferents, ni eixos ni aliats… en aquesta ocasió un microbi d’uns quants nanòmetres està guanyant el combat de la salut de milers de persones…a tot el món… un efecte que la globalització econòmica probablement no contemplava entre els seus stocks…

En aquests dies, llegim molts escrits de diferents pensadors, alguns d’aire més alarmista, altres més connectats a l’esperança d’una salvació compartida… és el moment d’escriure i de despertar consciències…. wuau…!!! quin concepte… si que carai deu voler dir despertar consciències? La paraula en si vol dir “adonar-te de”… però no de qualsevol cosa… a mi com a professional de la salut m’agrada enfocar-ho com la capacitat de percebre allò que està viu dins nostre, però no tant sols a nivell de pensament…

Ser conscients de varies coses… per exemple de que sovint no ens adonem i ens deixem contagiar per un estil i un ritme de vida que no volem; o que no som feliços perquè pretenem moltes coses que no necessitem fruit de la confusió entre desig i necessitat; o que el dia té 24 hores que estan organitzades a favor d’un sistema econòmic que beneficia a uns pocs a costa del treball d’uns molts, enlloc de ser a la inversa de que uns pocs ajudin al benefici emonòmic de la majoria (emonòmic és la simbiosi entre els conceptes d’economia i emocióseria bo poder mesurar el capital emocional assolit i no tant sols la renta per càpita…); o l’adonar-nos de que no acabem de saber qui és la nostra parella o com realment són i què necessiten els nostres fills, ja que no estan en els llocs privilegiats de la nostra piràmide de necessitats i prioritats; o a l’enorme capacitat que tenim de justificar el que fem, sense adonar-nos de que som com esclaus de les nostres obligacions que tenim assumides per la por a les conseqüències de dir NO al que no volem ni necessitem de veritat, però que implica com a resultat que les llars es buidin de vincles, de convivències, d’experiències; o que ens valorem més pel que tenim que no pas pel que som i alimentem relacions falses per a que sustentin aquesta imatge que ens ha de donar no se quin prestigi i reconeixement social; o  que el sentit que li donem a les nostres vides sigui un sense sentit lligats a una zona còmode en la que hi estem acostumats i al veure que els nostres veïns també hi estan…normalitzem; o a que la violència i l’agressivitat sigui un fet de visita fàcil en el nostra dia a dia i que ho tinguem tant assumit que ho reproduïm amb una preocupant naturalitat, fent que cada cop siguem més sent menys persones, tenint més però sentint menys humanitat…

I ara tots de confinament… i alguns tancats amb la consciència d’aquesta realitat, altres sense consciència matant el present en videojocs, instagrams, wthassapps repetits fins l’infinit de grup a grup…. altres que no saben ni que existeix aquest concepte…   consciència?????

I se’ns diu que estem en un punt d’inflexió dins de la història de la humanitat… que ha d’arribar no d’aquí a uns anys, sinó en dies, un nou  paradigma de rebre al món, de relacionar-nos amb els altres, de viure la nostra pròpia vida… i alguns se’n riuen, altres s’ho prenen a pit…

Hem de pensar que al llarg de la nostra història hem viscut canvis molt importants… el paradigma és la forma de percebre la realitat, una mirada amb altres ulls…. per citar un exemple històricament la cultura ha estat lligada a l’església, molts monjos transcrivint manuscrits per alimentar immenses biblioteques de coneixement, també teníem associat l’espiritualitat al món religiós…. però mireu quants joves de 25 anys prioritzen anar els diumenges a missa… un nou paradigma va anar arribant… la cultura s’ha traspassat a diverses entitats tant culturals com científiques, ja no és patrimoni tant sols de l’església….igualment ha passat amb l’espiritualitat, ara ja no és tant sols connectar-se amb la idea d’un Déu culpabilitzador, ara és la connexió amb una creença, amb una veritat no vinculada al clero, però que pot seguir un patró semblant, és una creença en una nova espiritualitat i que sovint podem anomenar creixement personal, amb tonelades d’escriptors i escriptores que des de les seves revelacions vitals poden ajudar-nos a connectar amb la nostra essència, són els gurus de l’autoajuda…. no ho rebeu com a critica, sols reflexió…

I sabeu?? Res està malament, tot està bé…. no rebeu aquestes paraules de forma reduccionista, pensant que hi ha bons i dolents, connectats i desorientats… crec que el nou paradigma ens ha d’obrir les portes a les 3D, no només la bipolaritat sinó la diversitat, a una realitat més profunda i plural, a on mica a mica modifiqui els esquemes amb els que estem acostumats i puguem aplicar que d’ells mantenim, què modifiquem, què actualitzem, què abandonem i què incorporem com a procés d’evolució dins la humanitat.

En aquest punt haurem d’aprendre a escollir, poden sortir molts nous profetes que comercialitzaran la vostra espiritualitat… activeu els vostres filtres de la intuïció i apreneu a escoltar amb criteri propi; no us deixeu instal·lar en una nova mentida… sols cada un de nosaltres sap quin és el seu veritable camí de certesa i, de connexió amb aquesta nova etapa que hauria de despertar-se desprès d’aquest nostra confinament… Einstein ho tenia clar… “és d’estúpids pensar que fent les mateixes coses, aconseguirem diferents resultats” no servirà de res si desprès d’aquest ensurt tornem a la normalitat que ens ha conduït a on som ara…  ho deia un altre autor i que no em ve el seu nom en aquests moments “que no és normal adaptar-se a una societat malalta”.

Quan es parla dels nostres valors… realment a què li volem donar valor…. a la família, als amics, a la feina que t’inspira, al teu temps, al sentit del teu dia a dia…. a la coherència, a la serenor, a les persones actives però no estressades, al progrés però no a costa de cap preu car, a l’evolució de les persones cap a paràmetres d’amor i no d’ingressos econòmics tant sols….

 No servirà de res, no aprendre del que ens està passant a partir d’aquest virus, si no posem consciència en el que no anava bé, i ho canviem pel que volem que vagi bé..

Tu que vols? En el teu dia a dia…. sovint és una resposta que hi ha persones que els hi costa contestar… us proposo una resposta senzilla… el que volem és ben simple i senzill, el problema és que ens compliquem l’existència de forma innecessària…. què és el que realment voleu en el vostre dia a dia que sigui imprescindible i important? A part de salut, respirar…potser estimar i ser estimats… potser ser propietaris del propi temps… tenir somnis i projectes… dedicar moments a les persones que ens són importants en aquest nostre viatge… són coses simples de veritat…

La veritable veritat viu dins nostre… podem ser conscients d’aquest fet i ser coherents… ens podem donar permís per connectar-nos a la nostra espiritualitat, altres ens poden acompanyar… la feina comença per la pròpia responsabilitat, comença de dins a fora… quanta més puresa desprenguem millor se sentiran els nostres veïns, i com millor se senti tothom més fàcil serà construir en positiu… no busquis la pròpia felicitat en el que reps, sinó en el que comparteixes i t’adonaràs del poder d’aquest tipus de riquesa… no són paraules tant sols, és una reflexió per a compartir, no podem quedar indiferents amb el que estem vivint… aplaudim els nostres esforços en ser conscients del futur que realment volem… sols, junts i acompanyats…  el nostre present d’avui serà el nostre passat demà, però al mateix temps el nostre avui serà el que construirà dia a dia el nostre futur, el futur que volem… gràcies….!!!

Albert Bover   Psicòleg de Vitalpsic

 

Viure energèticament millor

images (11)

A Vitalpsic a part de la psicologia, homeopatia, flors de Bach i logopèdia, també et podem ajudar a viure energèticament millor, a corregir i equilibrar els teus centres d’energia anomenats chakres guanyant benestar tant físicament com emocionalment.

Treballem amb els 18 patrons de reordenament de la «joia estel·lar del benestar», un dispositiu que treballa sobre els bloquejos energètics del nostre cos, que al mantenir-se acaben provocant dolor, inflamació i en el seu estat final una patologia.

Els chakres son programes mestres que regeixen les nostres vides. Per entendre-ho millor son com vàlvules que regules el flux d’energia a través del nostre sistema energètic, i gràcies a les multifreqüències de la “joia estel·lar del benestar” regulem, corregim i equilibrem el bon fluir energètic dels centres.

Cada centre proporciona el prana (l’energia) necessària per el bon funcionament de les glàndules i els òrgans del nostre cos, imagineu-vos lo important que arriba a ser el tenir ben regular, sense bloqueixos tot aquest entramat del sistema energètic, repartit per tot el cos, per entendre’ns podríem comparar-ho a la distribució del sistema nerviós per tot l’organisme.

Que bloqueja el bon flux energètic ? l’estrès, el cansament, l’ansietat, totes les malalties, els desordres del son, una mala alimentació, una respiració poc treballada i superficial ….. entre moltes d’altres.

Com ja coneixien els xinesos ara ja fa més de 5000 anys, i el ioguis, i la medicina ayurdèvica i la homeopatia, tot desequilibri comença en un dels cinc cossos energètics anomenats Koshas, al ser cossos subtils, en condicions del nostre dia  a dia no els percebem, i les seves alteracions tampoc, es per això que arriba un moment que el nostre cos físic es debilita i es posa malalt, i llavors  cal actuar en medicacions químiques que des estructuren tot el nostre sistema energètic i subtil provocant  des ajustaments importants.

Tot just ara a occident estem entrant començant a sentir tocar campanes de la paraula “energia del cos” quant a orient fa mil d’anys que hi treballem i tenen les eines necessàries, una d’elles podria ser la pràctica regular de ioga, que ajuda a mantenir un cos sà i saludable.

Rosó Menoyo  – Holistic Energy

Reflexión

images-1

¿ Recuerdan cuando la sola imagen  de un Payaso, nos hacia sonreir.. ?  ¿Cuando Payaso era sinónimo de risas…?

¿ Qué ha cambiado en nuestra sociedad para que a los adultos…… y lo más preocupante, …… nuestros niños, nuestros jóvenes……. les cueste tanto reír..?

Hace pocos días, leí un artículo que me hizo reflexionar;  Era una entrevista al creador de Payasos sin Fronteras.

Personas que cumplen una función social y humanitaria en países en conflicto o afectados por catástrofes o pobreza extrema;  entre las interesantes respuestas de “Tortell Poltrona”, impulsor de Payasos sin Fronteras, una reflexión se gravó en mi mente…

              ” la gente que ríe más… es la que menos tiene” 

Y pensé, tal vez allí está la respuesta a ….. ¿ porque a nuestros niños les cuesta tanto reir…?

Tal vez……. han perdido el poder del asombro, tal vez……. nada de lo que está hecho acapare su curiosidad, su alegría……. tal vez…….. perdieron el  interés en todo, porque tienen de todo !

Tal vez porque todo lo que tienen, todo lo que le enseñan, todo lo que practican…….. es para COMPETIR……..  y no para COMPARTIR …….  !!!!

Dos palabras que se escriben casi, igual….   pero significa todo lo contrario.

Tal vez…… un buen comienzo para oír a nuestros niños reír…….. esté en  compartir más y competir menos….!!

IMG_20160523_110416[1]

 

  Josefa Casas – Experta en plantas medicinales y en terápias del alma – Escritora de la Patagonia Argentina                                    

Reflexión. Alimentos para el alma !

baixa-4

“SE  DICE….  QUE  NO  NOS  ALIMENTA  LO  QUE  COMEMOS… SINO     LO   QUE   ASIMILAMOS…”

NUNCA  MEJOR  FRASE  PARA EXPLICAR … QUE  ALIMENTA  EL  ALMA !

CUANDO SENTIMOS  UNA  SENSACIÓN  DE  PLACER, UNA  SENSACIÓN  DE GRATITUD , UNA  SENSACIÓN  DE  BIENESTAR…  CUANDO MIRAMOS  UN  BEBÉ, ES  ESA  SENSACIÓN  DE  AMOR INCONDICIONAL… ESA  SENSACIÓN , ES  UN  ALIMENTO  PARA  EL ALMA …!!

CUANDO  HACEMOS  O  RECIBIMOS  UNA  CARICIA, CUANDO DESPERTAMOS  CON  EL  CANTO  DE  LOS PAJAROS Y  SABEMOS QUE TENEMOS  UN  DIA  MÁS,  PARA  DISFRUTAR… CUANDO  VEMOS  COMO JUEGAN  LOS  NIÑOS Y  NOS  BROTA  UNA  SONRISA…CUANDO  VEMOS  UNA  PELICULA  QUE NOS  DEJA  UN  BUEN  MENSAJE, CUANDO LEEMOS UN  BUEN  LIBRO……. CUANDO OÍMOS  LA  MUSICA  QUE NOS GUSTA……..!

baixa-5ESA  SENSACION… ES JUSTAMENTE LO QUE ASIMILAMOS  DE LO QUE RECIBIMOS….Y ESO ES, UN ALIMENTO PARA EL ALMA.

AHORA , ¿ QUE OCURRE CUANDO  LO  QUE  ASIMILAMOS  DE  LO  QUE RECIBIMOS,  NO  SON  SENSACIONES  TAN  POSITIVAS  COMO  LAS QUE  HABLAMOS RECIÉN…?

EL PROCESO  DIGESTIVO, POSEE  ASIMISMO  UN SENTIDO METAFÓRICO……

HAY  TEMAS  QUE  SE  NOS  ATRAGANTAN… SITUACIONES  QUE   NOS  INDIGESTAN… ACTITUDES  QUE GENERAN  ÚLCERAS  DE  ESTOMAGO… PALABRAS QUE RESUENAN  HASTA  CONVERTIRSE  EN  UNA  MIGRAÑA….

NO  SIEMPRE  ES FÁCIL, ENTRE  LA  VARIEDAD  DE  ALIMENTOS Y CIRCUNSTANCIAS  QUE  NOS  PROPONE  LA  VIDA…. APROVECHAR LO QUE  NOS  SIENTA  BIEN Y  SEPARAR  LO  QUE  NOS PERJUDICA.

PORQUE SÍ SABEMOS  COMO  SE  DEBERÍA  HACER, PERO  A  VECES  LAS CIRCUNSTANCIAS  DE  LA  VIDA, LAS VIVENCIAS,  LA  SITUACION  ANÍMICA  DE UNA  MUJER,  NO  LE  PERMITE VER  MÁS  ALLÁ DE  SUS PROBLEMAS.  CUANTAS  VECES  VEMOS  UNA  MAMÁ  CON  SU HERMOSA  PANZA…   CON LA MIRADA  PERDIDA  EN SUS CONFLICTOS  PERSONALES.

AHORA…  ¿ QUE ESTA OCURRIENDO EN ESA MAMÁ… EN ESE BEBÉ Y EN ESE ENTORNO…? OBVIAMENTE SE ESTA CERRANDO UN CÍRCULO VICIOSO DE ENFERMEDAD FÍSICA, Y POR SUPUESTO DEL ALMA… BUENO PERO ESE NIÑO AÚN NO NACIÓ, NO SE PUEDE ESTAR ENFERMANDO…. CLARO QUE SI, Y NO SOLO ESTA ENFERMANDO SU PEQUEÑO CUERPO, CON LOS ALIMENTOS DE LA MADRE, LAS TRISTEZAS , RABIAS…. IMPOTENCIA.

SINO QUE TAMBIEN RECIBE LOS ESTÍMULOS, LAS SENSACIONES DE INESTABILIDAD Y DESEQUILIBRIO EMOCIONAL DE LA MADRE.

SI CONSIDERAMOS QUE UN ESTIMULO AMOROSO, DE TERNURA, DE AFECTO, DE AGRADECIMIENTO A LA VIDA …   POR ESE NIÑO POR NACER.. EL BEBÉ LO PERCIBE Y LO ESTIMULA PARA BIEN…  ASI TAMBIEN AL CONTRARIO…  LO RECIBIRA DE LA MISMA MANERA.

PERO, SI LOS CONFLICTOS CONTINÚAN SIN SOLUCIÓN, EL NIÑO IRÁ CRECIENDO EN UN AMBIENTE DE INESTABILIDAD EMOCIONAL Y COMENZARÁ A REFLEJARSE EN EL COMPORTAMIENTO DEL NIÑO.

NO NOS ALIMENTA LO QUE COMEMOS, SINO LO QUE ASIMILAMOS…!

Y LAS CONSECUENCIAS DE LA MALA  ALIMENTACION DE ESTE NIÑO, SE VERAN EN CASA, EN LA ESCUELA, EN CASA DE LOS ABUELOS, AMIGOS, ETC.

CUANTA RESPONSABILIDAD TENEMOS COMO PADRES, DESDE EL MOMENTO EN QUE DECIDIMOS TRAER UN HIJO AL MUNDO, NO SOLO DE ALIMENTARLO BIEN PARA QUE CREZCA SANO…. SINO TAMBIEN DE ALIMENTAR SU ALMA, PARA QUE ES NIÑO CREZCA CON SEGURIDAD, CON CONFIANZA EN SI MISMO, CON LOS CONSEPTOS Y VALORES DE LA VIDA, CON LA TRANQUILIDAD DE SENTIRSE QUERIDO, Y POR ENDE…PROTEGIDO;

CUANTA RESPONSABILIDAD Y LA VERDAD ES QUE MUCHAS… PERO MUCHAS VECES NI SE PIENSA, NI SE ANALIZA CON LA IMPORTANCIA QUE EL TEMA  MERECE.

Y es en este punto cuando hacemos la reflexión de la alimentación del alma, la alimentación de nuestro ser, de nuestra esencia, la alimentación que recibimos y la alimentación que nos regalamos a nosotros mismos cómo seres humanos.

Ya desde pequeñitos seguramente esta sociedad occidental  no nos ha acompañado a vincularnos y conectarnos con nosotros mismos, en consecuéncia estamos viviendo lamentablemente fuera de nosotros, siendo muy fácil que nos dejemos influenciar por lo que dirán o pensaran los demás, lo que opinaran, lo que se valora desde el paradigma de la sociedad que está bien o que está mal, en vez de reflexionar y plantearnos el “desde dónde” vivimos las situaciones cotidianas, planteandonos “hacia dónde” nos dirigimos.

Nuestro presente, las situaciones que vivimos y de la forma en que las afrontamos son las consecuéncias directas de las decisiones tomadas en nuestro pasado (ayer, el mes pasado, hace x meses…)

Josefa Casas –Experta en plantas medicinales y en terápias del alma –  Escritora de la Patagonia Argentina.