LOGOPÈDIA I PARLA

LOGOPEDIA XX

Quan parlem de logopèdia, el primer pensament que tenim és que l’infant que hi va, és perquè no parla bé.

Però el cert, és que el logopeda treballa altres aspectes, com ara la PARLA.

PARLA

Exteriorització del llenguatge oral, mitjançant la parla es caracteritza perquè li calen unes condicions necessàries, com ara: maduresa perceptiva, neurològica i fisiològica.

Els trastorns de la parla, que poden ser temporals o permanents en l’individu, poden ser:

  • Alteracions de la veu: es poden donar en qualsevol de les qualitats del so, és a dir, en la intensitat, el to, el timbre i la durada. Les causes principals són:
    • Pòlips i nòduls
    • Respiració vocal
    • Mal ús de l’acte de parlar
    • Alteracions auditives

 

  • Alteracions de l’articulació: producció incorrecta d’algun so fonètic.
    • Dislàlies: alteració de l’articulació dels fonemes que provoca omissions, substitucions i/o distorsions. Pot afectar a un únic fonema o un grup de fonemes.
    • Diglòssia: alteració de l’articulació dels fonemes que provoca omissions, substitucions i/o distorsions. Són conseqüència d’alguna lesió física o malformació congènita

 

  • Alteracions de la fluïdesa verbal:
    • Taquilàlia: parla excessivament ràpida
    • Disfèmia: tartamudesa o quequesa

 

  • Alteracions del desenvolupament del llenguatge oral: fan referència als aspectes semàntics i pragmàtics del llenguatge.
    • Retard simple o lleu del llenguatge: alteració que es manifesta amb un desfasament entre l’elaboració del llenguatge de l’infant i la resta d’infants de la seva edat.
    • Disfàsia: afecta globalment tota l’expressió. Elaboració de frases simples i curtes, vocabulari pobre.
    • Afàsia: alteració del desenvolupament del llenguatge que afecta globalment tota l’expressió.
    • Mutisme: absència de llenguatge a posteriori.

 

Per poder treballar les dificultats, el logopeda realitza una valoració diagnòstica i dissenya un programa d’objectius d’actuació segons l’alteració que presenti aquella persona.

És important tenir en compte, que per poder veure l’evolució i la generalització d’aquest aprenentatge cal que hi hagi un treball multidisciplinari entre la família, el centre i l’escola.

Aida Boeta Marginet                                                                                                            Logopeda, col·legiada 08/4121

Deja un comentario