Despertar una nova consciència espiritual !

Estem vivint uns dies extraordinaris en les nostres vides… molt probablement no havia passat mai en la història de la humanitat… estàvem preocupats per com seria la tercera guerra mundial i ens la imaginàvem a l’estil de les anteriors…. però en aquesta ocasió els fronts no estan dibuixats per països diferents, ni eixos ni aliats… en aquesta ocasió un microbi d’uns quants nanòmetres està guanyant el combat de la salut de milers de persones…a tot el món… un efecte que la globalització econòmica probablement no contemplava entre els seus stocks…

En aquests dies, llegim molts escrits de diferents pensadors, alguns d’aire més alarmista, altres més connectats a l’esperança d’una salvació compartida… és el moment d’escriure i de despertar consciències…. wuau…!!! quin concepte… si que carai deu voler dir despertar consciències? La paraula en si vol dir “adonar-te de”… però no de qualsevol cosa… a mi com a professional de la salut m’agrada enfocar-ho com la capacitat de percebre allò que està viu dins nostre, però no tant sols a nivell de pensament…

Ser conscients de varies coses… per exemple de que sovint no ens adonem i ens deixem contagiar per un estil i un ritme de vida que no volem; o que no som feliços perquè pretenem moltes coses que no necessitem fruit de la confusió entre desig i necessitat; o que el dia té 24 hores que estan organitzades a favor d’un sistema econòmic que beneficia a uns pocs a costa del treball d’uns molts, enlloc de ser a la inversa de que uns pocs ajudin al benefici emonòmic de la majoria (emonòmic és la simbiosi entre els conceptes d’economia i emoció… seria bo poder mesurar el capital emocional assolit i no tant sols la renta per càpita…); o l’adonar-nos de que no acabem de saber qui és la nostra parella o com realment són i què necessiten els nostres fills, ja que no estan en els llocs privilegiats de la nostra piràmide de necessitats i prioritats; o a l’enorme capacitat que tenim de justificar el que fem, sense adonar-nos de que som com esclaus de les nostres obligacions que tenim assumides per la por a les conseqüències de dir NO al que no volem ni necessitem de veritat, però que implica com a resultat que les llars es buidin de vincles, de convivències, d’experiències; o que ens valorem més pel que tenim que no pas pel que som i alimentem relacions falses per a que sustentin aquesta imatge que ens ha de donar no se quin prestigi i reconeixement social; o  que el sentit que li donem a les nostres vides sigui un sense sentit lligats a una zona còmode en la que hi estem acostumats i al veure que els nostres veïns també hi estan…normalitzem; o a que la violència i l’agressivitat sigui un fet de visita fàcil en el nostra dia a dia i que ho tinguem tant assumit que ho reproduïm amb una preocupant naturalitat, fent que cada cop siguem més sent menys persones, tenint més però sentint menys humanitat…

I ara tots de confinament… i alguns tancats amb la consciència d’aquesta realitat, altres sense consciència matant el present en videojocs, instagrams, wthassapps repetits fins l’infinit de grup a grup…. altres que no saben ni que existeix aquest concepte…   consciència?????

I se’ns diu que estem en un punt d’inflexió dins de la història de la humanitat… que ha d’arribar no d’aquí a uns anys, sinó en dies, un nou  paradigma de rebre al món, de relacionar-nos amb els altres, de viure la nostra pròpia vida… i alguns se’n riuen, altres s’ho prenen a pit…

Hem de pensar que al llarg de la nostra història hem viscut canvis molt importants… el paradigma és la forma de percebre la realitat, una mirada amb altres ulls…. per citar un exemple històricament la cultura ha estat lligada a l’església, molts monjos transcrivint manuscrits per alimentar immenses biblioteques de coneixement, també teníem associat l’espiritualitat al món religiós…. però mireu quants joves de 25 anys prioritzen anar els diumenges a missa… un nou paradigma va anar arribant… la cultura s’ha traspassat a diverses entitats tant culturals com científiques, ja no és patrimoni tant sols de l’església….igualment ha passat amb l’espiritualitat, ara ja no és tant sols connectar-se amb la idea d’un Déu culpabilitzador, ara és la connexió amb una creença, amb una veritat no vinculada al clero, però que pot seguir un patró semblant, és una creença en una nova espiritualitat i que sovint podem anomenar creixement personal, amb tonelades d’escriptors i escriptores que des de les seves revelacions vitals poden ajudar-nos a connectar amb la nostra essència, són els gurus de l’autoajuda…. no ho rebeu com a critica, sols reflexió…

I sabeu?? Res està malament, tot està bé…. no rebeu aquestes paraules de forma reduccionista, pensant que hi ha bons i dolents, connectats i desorientats… crec que el nou paradigma ens ha d’obrir les portes a les 3D, no només la bipolaritat sinó la diversitat, a una realitat més profunda i plural, a on mica a mica modifiqui els esquemes amb els que estem acostumats i puguem aplicar que d’ells mantenim, què modifiquem, què actualitzem, què abandonem i què incorporem com a procés d’evolució dins la humanitat.

En aquest punt haurem d’aprendre a escollir, poden sortir molts nous profetes que comercialitzaran la vostra espiritualitat… activeu els vostres filtres de la intuïció i apreneu a escoltar amb criteri propi; no us deixeu instal·lar en una nova mentida… sols cada un de nosaltres sap quin és el seu veritable camí de certesa i, de connexió amb aquesta nova etapa que hauria de despertar-se desprès d’aquest nostra confinament… Einstein ho tenia clar… “és d’estúpids pensar que fent les mateixes coses, aconseguirem diferents resultats” no servirà de res si desprès d’aquest ensurt tornem a la normalitat que ens ha conduït a on som ara…  ho deia un altre autor i que no em ve el seu nom en aquests moments “que no és normal adaptar-se a una societat malalta”.

Quan es parla dels nostres valors… realment a què li volem donar valor…. a la família, als amics, a la feina que t’inspira, al teu temps, al sentit del teu dia a dia…. a la coherència, a la serenor, a les persones actives però no estressades, al progrés però no a costa de cap preu car, a l’evolució de les persones cap a paràmetres d’amor i no d’ingressos econòmics tant sols….

 No servirà de res, no aprendre del que ens està passant a partir d’aquest virus, si no posem consciència en el que no anava bé, i ho canviem pel que volem que vagi bé..

Tu que vols? En el teu dia a dia…. sovint és una resposta que hi ha persones que els hi costa contestar… us proposo una resposta senzilla… el que volem és ben simple i senzill, el problema és que ens compliquem l’existència de forma innecessària…. què és el que realment voleu en el vostre dia a dia que sigui imprescindible i important? A part de salut, respirar…potser estimar i ser estimats… potser ser propietaris del propi temps… tenir somnis i projectes… dedicar moments a les persones que ens són importants en aquest nostre viatge… són coses simples de veritat…

La veritable veritat viu dins nostre… podem ser conscients d’aquest fet i ser coherents… ens podem donar permís per connectar-nos a la nostra espiritualitat, altres ens poden acompanyar… la feina comença per la pròpia responsabilitat, comença de dins a fora… quanta més puresa desprenguem millor se sentiran els nostres veïns, i com millor se senti tothom més fàcil serà construir en positiu… no busquis la pròpia felicitat en el que reps, sinó en el que comparteixes i t’adonaràs del poder d’aquest tipus de riquesa… no són paraules tant sols, és una reflexió per a compartir, no podem quedar indiferents amb el que estem vivint… aplaudim els nostres esforços en ser conscients del futur que realment volem… sols, junts i acompanyats…  el nostre present d’avui serà el nostre passat demà, però al mateix temps el nostre avui serà el que construirà dia a dia el nostre futur, el futur que volem… gràcies….!!!

Albert Bover   Psicòleg de Vitalpsic